UPyD i el prejudici antinacionalista
Publicat a les revistes Catalunya i Papers de Balears, desembre 2011
No disposo de dades, si és que n'hi ha, per identificar d'on prové el vot a UPyD. No obstant, si que hi ha prou dades com per dir que el seu ascens electoral és un dels més significatius, i més tractant-se d’una formació encara nova: 1.140.242. Em sembla prou evident que aquest vot és, en la seua immensa majoria, un vot «antinacionalista», ja que és quasi la única bandera visible del partit. Aquesta i, és clar, el centralisme en termes administratius: una administració centralitzada és més eficient, barata i igualitària —diuen— que una d'autonòmica. Tristament, els dos pensaments són compartits per un ampli ventall de l'esquerra. I fixeu-vos que no dic de l'esquerra «espanyola», sinó de l'esquerra. Pel que fa a l'antinacionalisme, també molts àcrates en fan bandera, si bé no del centralisme.
L'antinacionalisme és un dels prejudicis més extesos entre l’esquerra. En dic prejudici perquè, si hom ho pensa, d'antinacionalisme n'hi ha ben poc, si és que n'hi ha. L'internacionalisme no és l'afirmació que no existeixen les nacions o que aquestes són construccions necessàriament reaccionàries, sinó que per damunt de la separació de la humanitat en nacions, hi ha —o cal que hi hagi— una fraternitat universal. L'internacionalisme, per tant, parteix del nacionalisme, és a dir, del reconeixement de la humanitat organitzada en nacions. I nació, en aquest cas, és com dir límit o demarcació d'autonomia. Hi ha nació-estat quan hi ha autonomia política. El prejudici antinacionalista, per tant, és la negació de l'estatus de nació a aquells col·lectius que, tot i reivindicar-se com a tal, no disposen d'una autonomia política actual, a més de l'acusació que aquesta reivindicació aniria en detriment d'una fraternitat universal. El prejudici acostuma a utilitzar com a argument el «tots junts és millor» o «si no estem units no farem res», però en un sentit pervertit. Perquè la unió de la que es parla no és la unió lliure i voluntària, sinó la unió mantinguda per la força de la llei i la impossibilitat de separar-se. Les antípodes del federalisme.
La meua sospita és que UPyD han estat capaços d’arreplegar una bona part de l’antinacionalisme d’esquerres, perquè el seu discurs es basa precisament en el prejudici que relaciona nacionalisme amb maquiavelisme burgés, obviant que el nacionalisme d’esquerres i el federalisme no són essencialment diferents.
»»