Tota activista dels moviments socials deu haver llegit en algun moment o altre com a mínim un dels més de 120 llibres publicats al llarg de 15 anys per l’editorial Virus. Nascuts en el marc del Lokal, una de les llibreries alternatives amb més trajectòria a Barcelona, poc a poc s’ha anat fent el seu lloc als prestatges i, tot i no formar part del gran circuit comercial, són responsables de la reedició de clàssics com “Homenatge a Catalunya”, de George Orwell, o d’interessants estudis sobre el moviment llibertari en l’etapa més fosca del franquisme. Sempre al marge de la comercialitat i apostant per la qualitat i la coherència ideològica, Virus és tot un referent del que podriem anomenar literatura rebel.
Un dels interessos des de la fundació ha estat la recuperació de la memòria històrica, especialment la del moviment llibertari. Un dels primers llibres que editaren tractava dels maquis, i la col·lecció Memoria està dedicada principalment a tot el relacionat amb la Guerra Civil i les lluites socials durant la fase final del franquisme i la transició. Dins el seu catàleg podem trobar-hi desenes de referències imprescindibles com “Mujeres Libres” (Martha Ackelsberg, 1999), un dels pocs estudis editats sobre la que segurament hagi estat la més important organització de dones a l’estat Espanyol, o “El MIL y Puig Antich” (Antonio Tellez, 1994), elaborat a partir dels documents que la propia organització editava.
Aquest interès per la història, però, no descuida les temàtiques d’actualitat, com podem observar en els títols “Argentina, apuntes para el nuevo protagonismo social” (Colectivo Situaciones, 2004), que tracta la crisis argentina i les lluites socials allà desenvolupades, o “La compleja construcción de la Europa superpotència” (Ramón Fernández Durán, 2005). En la mateixa línia, la col·lecció Folletos tracta temes d’actualitat en un format més curt, el que els converteixen en lectures ideals pels sempre pesats desplaçaments en metro o autobus per anar a la feina.
Al marge dels assaigos polítics, Virus ha publicat alguns còmics i, de manera habitual, també novel·les, generalment amb un transforns polític. La més recent és “Siete domingos rojos” (Ramón J. Sender, 2005), sobre el transcurs d’una vaga general.
Virus és una editorial que s’organitza horitzontalment, i les decisions es prenen sempre en assemblea. Sempre que és possible, intenten prescindir del circuit de distribució comercial, però el teixit alternatiu no és suficient i sovint han d’acceptar els cada cop més alts marges (actualment d’un 60%) que les distribuidores demanen sobre el preu de venta. Aquesta és una de les dificultats principals d’aquestes petites editorials rebels, com Virus o Traficantes de sueños, que prioritzen els seus principis al negoci.
La tirada normal d’un llibre de Virus ronda els 1500 exemplars. Alguns títols, però, poden superar-ne la xifra, i d’altres no hi arriven. Tenint en compte les adversitats que enfronta un projecte com aquest, es poden considerar bastant bones. Per tant, és possible que tinguem Virus per 15, 20 i 30 anys més.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Entrevista a Agustín Acedo, responsable de distribució alternativa de Virus.
Copyright o Copyleft?
Sempre que podem utilitzem la llicència CreativeCommons, que permet la reproducció de les obres per a finalitats no comercials. Tot i això, sovint hem de pagar drets per a publicar alguns llibres, sobretot per les traduccions, i per tant no sempre podem utilitzar aquesta llicència lliure.
Heu publicat algun llibre en català?
Tenim algun llibre coeditat amb Translit, una gent que editen literatura africana. Amb ells hem editat tres títols. També Tenim “Garatges/Nazim fot el camp”, de Jakob Arjouni, que és teatre. També hem editat un llibre sobre Joan Salvat-Papasseit i “Una història de Barcelona”. Actualment tenim en programació algun altre llibre en català. Aquesta és una línia que tenim com a editorial, però sempre són menys ja que és més dificil assumir-ne les despeses. Teniem la idea d’editar ara en català “El MIL y Puig Antich”, però encara no és del tot segur.
Accepteu algun tipus d’ajudes oficials?
Fins ara no n’hem demanat, i tampoc ens platejem fer-ho. Hem rebut alguna ajuda europea per a la traducció, sobre tot per a algun llibre en alemany. A la Generalitat no li hem demanat mai res, però per aquè t’ho donin has de publicar un mínim de títols en català a l’anys, i nosaltres tampoc hi arrivem.
Afirmeu que “el llenguatge és un virus”. Us plantejeu treballar amb altres formats de llenguatge, com l’audiovisual o el musical?
La nostra situació econòmica és una mica fomuda com per arriscar-nos amb altres formats. Publiquem algunes novel·les, però majoritariament ens dediquem a l’assaig. També haviem publicat algun còmic, però per ara no tenim pensat publicar-ne cap altre. Referent als audiovisuals, de moment no ens ho plantegem. En un llibre vam incloure un CD amb fotografies, i ara també tenim la proposta de biografia d’un grup de música, amb la que potser es podria tornar a incloure un CD, però encara no és segur, i de moment amb els llibres ja en tenim prou.