Shelley
Aquest conegut vers del poeta escocès Shelley fou un dels eslògans més recurrents dels moviments socials britànics durant les protestes de la setmana passada contra la reunió del G8 a l’inaccessible hotel de Gleaneagles, el més luxós de tota Escòcia. Durant set dies, Edimburg i Glasgow foren el punt de trobada de milers d’activistes antiglobalització que van decidir que el G8 no es podria reunir sense sentir la seva veu. Alguns d’ells es desplaçaren des de Londres amb trens reservats especialment per l’ocasió, i molts altres ho feren amb autobusos que arribaren de tots els racons de la Gran Bretanya, atrets principalment per la manifestació contra la pobresa convocada per ONG’s, entitats religioses i partits d’esquerres el 2 de juliol. Les protestes foren dutes fins al Parlament escocès, on quatre diputats del Partit Socialista Escocès (SSP) foren expulsats per reclamar “el dret dels manifestants a arribar a Gleaneagles i expressar els seu malestar davant mateix dels dirigents del G8”.
El 2 de juliol prop de 300000 persones, segons la policia, van participar als actes de Make Poverty History campanya que a Gran Bretanya compta amb l’adhesió de centenars d’ONG’s. La manifestació fou tan gran que alguns dels participants ni tan sols van poder sortir del punt de partida, i sis hores després de l’inici un important contingent encara es trobava a la meitat del recorregut. La manifestació comptà amb el suport de l’església britànica i del mainstream polític i mediàtic, qüestió que va despertar els recels de la plataforma G8 Alternatives, organitzadora dels actes de la contracimera, que va mostrar el seu disgust per la forma com “alguns polítics britànics com Tony Blair o Gordon Brown han intentat salvar la seva reputació recolzant Make Poverty History”. Com George Monbiot expressà en una de les xerrades de la contracimera, “no hem d’oblidar mai que el G8 tan sols existeix per un motiu, ajudar-se a ells mateixos”.
Alguns reconeguts intel·lectuals com el filipí Walden Bello o el recentment escollit diputat britànic George Galloway també van criticar que els actes organitzats per Make Poverty History deixessin al marge les qüestions relacionades amb la guerra de l’Iraq, ja que segons Galloway “els mateixos que causen la pobresa al món són aquells que utilitzen la guerra per a defensar els seus interessos”. La coalició antiguerra britànica Stop the War Coalition va organitzar un bloc dins la manifestació sota el lema “Combatem la pobresa i la guerra”, en el qual hi van participar familiars d’alguns dels soldats morts a l’Iraq. L’endemà, una altra manifestació convocada per la coalició reuní a 3000 persones contra la guerra i la pobresa, entre elles el cantant Billy Bragg i l’actriu Julie Christie.
Dos dies després de la gran manifestació, els titulars de la premsa no deixaven marge pels dubtes. Bush declarava que a la cimera posaria “en primer lloc els interessos de l’economia americana”. El mateix dia, unes 500 persones bloquejaven la base nuclear de Faslane, que havia estat evacuada per evitar incidents, i prop d’un miler de persones es veien implicades en disturbis al centre d’Edimburg que es van prolongar durant més de cinc hores. Els incidents van començar quan la policia va intentar impedir el Carnaval de l’Alegria, organitzat per una xarxa anarquista, però aviat s’hi van afegir espontanis de la ciutat que es van enfrontar a la policia al crit de “sou brossa” o “torneu a Manchester”, fent al·lusió a l’alt nombre d’antidisturbis traslladats des de la ciutat anglesa. Cent persones van ser arrestades, en la que segurament ha estat la protesta més violenta de la setmana.
El cap de seguretat d’Edimburg, Ian Dickinson, va insinuar a la premsa que la violència a Gènova el 2001 va ser fruit de la tàctica policial. Pel contrari, deia, “a Edimburg farem les coses de manera diferent”. Efectivament, a Edimburg gairebé no es van viure escenes de violència, tret del cas mencionat, ja que la tàctica policial va consistir en tancar les manifestacions amb tanques i cordons policials que impedien entrar o sortir-ne durant el recorregut. Ciutadans i turistes observaven amb curiositat com fins i tot una manifestació per la pau era controlada des dels terrats d’alguns edificis per policies equipats amb prismàtics i cordes de descens.
Dimecres 6 al matí, uns 60 autobusos sortiren d’Edimburg, Glasgow i altres citutats per dirigir-se a Gleaneagles, on els dirigents del G8 havien de començar les seves reunions. Els autobusos foren retinguts durant una hora i mitja a la carretera, i tan sols van poder accedir a la petita població sota escorta policial. Al llarg del matí, varis mitjans de comunicació havien anunciat la suspensió de la marxa per part de la policia, que finalment tan sols va ser un canvi de recorregut. Això va animar a un important nombre de manifestants a saltar les tanques i iniciar una marxa espontània pels camps per intentar arribar al recinte. Aquest foren dispersats ràpidament per policies arribats en helicòpters militars.
La setmana de protestes finalitzà amb petites accions descentralitzades com el “Torneig de golf del poble” organitzades per la xarxa anarquista G8Dissent. Les primeres valoracions fetes per alguns dels organitzadors denuncien l’alt nombre de policies i la manca de llibertat de moviment que els manifestants van tenir.
Live8: música i reivindicació a parts desiguals
Paral·lelament a les manifestacions, el cantant Bob Geldof organitzà el controvertit festival internacional Live8, en el que coneguts músics com Coldplay, Madonna o U2 i multimilionaris filantrops com Bill Gates reclamaven als líders del G8 que es prenguessin seriosament l’objectiu d’acabar amb la pobresa a l’Àfrica. El festival, que comptà amb més d’un milió d’assistents i dos mil milions de telespectadors arreu del món, captà l’atenció de tots els mitjans de comunicació del país, pel què les protestes d’Edimburg passaren a un segon pla. Per a molts dels manifestants d’Edimburg, el fet que Geldof aparegués el dia abans dels concerts juntament amb Tony Blair a la televisió afirmant que el primer ministre britànic era “un campió per Àfrica” representà un escarni al sentit de les protestes.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Entrevista a Mike Gonzalez, membre del Comitè Executiu de l'Scotisch Socialist Party.
Quatre parlamentaris del SSP han estat expulsats del Parlament per haver defensat el dret a manifestar-se a Gleaneagles.
Fa quatre mesos el Parlament ens va acceptar una resolució on defensàvem el dret a manifestar-se, però dos dies abans de l’inici de les protestes encara no se’ns havia contestat. Aleshores, els nostres diputats van plantejar la pregunta i el primer ministre escocès es va negar continuadament a respondre. En senyal de protesta, es van aixecar petites pancartes denunciant la manca de democràcia. En conseqüència, quatre companys van ser expulsats i suspesos de treball i sou durant un mes. Curiosament, més tard aquell mateix dia es va anunciar que es permetria fer la manifestació.
La vostra formació ha defensat que cal unir les protestes contra la pobresa amb les protestes contra la guerra.
Les vuit potències econòmiques del planeta es gasten més diners en una setmana de guerra a l’Iraq que en tot un mes d’ajudes a qualsevol país de l’Àfrica. Arreu del món s’inicien guerres per el control dels recursos, com l’aigua a Bolívia o el petroli a Equador. Els poders del G8 estan disposats a llançar guerres allí on existeixen resistències a les seves polítiques, independentment de l’elevat cost humà i econòmic.
Si comparem els bilions gastats anualment en armament amb les engrunes que es donen a l’Àfrica, es dedueix que l’Àfrica passa gana per a què les grans potències tinguin alts nivells d’ingressos a partir de la implantació de grans multinacionals i que prefereixen mantenir un elevat pressupost en economia de guerra per a poder defensar els seus propis interessos. Per a nosaltres, ambdós són els efectes d’una mateixa estratègia: el domini dels recursos de la terra en benefici d’uns pocs.
Com creus que podríem convertir la pobresa en història?
La pobresa és un resultat necessari i inseparable del sistema en què vivim. L’organització de l’economia mundial es basa en el criteri dels poderosos i de les multinacionals. La pobresa és el motor de l’economia capitalista, i no és ni accidental ni casual, sinó el producte necessari d’un sistema que explota a les majories en benefici de les minories. Quan parlem d’eradicar la pobresa, hem de parlar d’eradicar el model que la reprodueix. Si volem que la pobresa formi part de la història, també el capitalisme ha de passar a ser part de la història.