El Fòrum Social del Mediterrani (FSMed) va tenir lloc a Barcelona entre els 6 i 10 de juny, comptant amb la participació de prop de 3000 activistes d’arreu de l’àrea mediterrània. Dins el recinte de Fires de Barcelona vam poder escoltar els curiosos crits de guerra de les dones saharauis, que omplien d’alegria i color un espai gris que acostuma a rebre tan sols fires mercantils. Durant quatre dies, però, el formigó es va convertir en aliat dels moviments socials de països tan llunyans i alhora tan propers com Marroc, Palestina, Israel, Grècia, Tunísia, Itàlia, el Sàhara o l’Espanya mediterrània. Els problemes de concessió de visats no van ser suficients per aturar una iniciativa com aquesta, amb prop de tres anys de treball al darrera, però vam trobar a faltar totes aquelles persones que no van poder travessar les fronteres, tot i que la seva veu es va sentir igual a través de la ferma denúncia dels seus companys que sí van poder arribar.
Passats aquests quatre dies podem trobar valoracions per a tots els gustos. Hi va haver molta o poca gent? Es va fer un bon treball de difusió o tot va quedar entre els activistes de sempre? Hi ha hagut un intercanvi real d’experiències o tothom s’ha quedat amb les seves?
Deixant al marge els balls de xifres, que degut a les desproporcionades dimensions del recinte sempre semblaven més petites del que realment eren, cal dir que la primera edició del FSMed ha servit per evidenciar una realitat: els moviments socials fora del panorama europeu no tan sols existeixen, sinó que gaudeixen d’un bon estat de salut. Tan sols cal observar la massiva participació del poble saharaui, segurament un dels més representats, o la notable presència d’activistes palestins que, juntament amb els seus companys israelians, han demostrat que la lluita contra la ocupació està a les dues bandes del mur de la vergonya.
El FSMed va sorgir com a proposta després del primer Fòrum Social Europeu (FSE) a Florència el 2002, però diverses dificultats, entre elles l’econòmica, han impedit que el projecte es pogués materialitzar abans. Tot i l’aparent retard, el FSMed s’ha celebrat en mig d’un debat internacional que planteja la conveniència d’espaiar els Fòrums Mundials i Europeus per afavorir l’aparició de Fòrums més regionals. Concretament, la proposta és que tant el Fòrum Social Mundial (FSM) com els continentals es celebrin bianualment, en lloc d’anualment com fins ara s’estava fent. El FSMed, doncs, vindria a ser un del múltiples Fòrums més regionals que en els propers anys poden crear-se, en cas que la decisió majoritària sigui la d’espaiar les trobades. La controvèrsia, però, no està tancada, i tot i que en la propera edició el FSE es celebrarà un any mig després del de Londres 2004, hi ha sectors del moviment que no veuen necessària l’aparició de nous espais territorials i que defensen la necessitat de trobades anuals que serveixin com a punt de llançament de mobilitzacions globals. En aquest sentit, el FSMed no ha deixat de fer crides de mobilització internacionals. A l’assemblea de moviments socials del darrer dia, per exemple, es van acordar mobilitzacions contra la propera cimera euromediterrània, tot i que cal dir que, al contrari d’en altres ocasions, l’assemblea va comptar amb molt poca participació.
Un Fòrum necessari, però poc participatiu
Per la major part dels participants, el FSMed és una iniciativa necessària que pot ajudar a combatre l’actual procés de militarització de l’àrea mediterrània i que hauria de servir per a crear una xarxa social entre països afectats per polítiques similars que fins ara no han establert lluites conjuntes. La idea de celebrar-lo a Barcelona també semblava, a priori, una bona opció, ja que en els darrers anys els moviments socials locals han demostrat la capacitat organitzativa suficient per a organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques. Tan sols cal recordar les 600.000 persones contra l’Europa del capital i la guerra, el milió i mig contra la guerra d’Iraq, o el recentment celebrat Fòrum Social de l’Educació.
Tot i aquestes dues bones premisses, el procés de construcció del FSMed ha demostrat una incapacitat important, ja que no ha sabut connectar amb els moviments socials de Barcelona i Catalunya, pel que la participació d’activistes catalans ha estat molt reduïda. Si bé és cert que els fòrums regionals com aquest no acostumen a ser tan grans com els mundials o els europeus, si que cal veure que la participació local ha estat més aviat baixa. Les sales pràcticament buides o xerrades d’activistes tant reconeguts com Bové amb poc més de 40 persones, són una petita mostra de com no s’han aconseguit les fites que per part de l’organització s’havien proposat.
Hi ha dues raons principals per les que el FSMed no ha tingut l’èxit de participació que hauria pogut tenir: per una banda el mateix procés de construcció, que ja des de l’inici no s’ha obert realment als moviments socials que acostumen a mobilitzar pels Fòrums Socials Europeus i manifestacions antiglobalització; per l’altra, una quasi bé nul·la campanya de difusió ha provocat que inclús molts activistes desconeguessin l’existència del Fòrum. Com a mostra, tan sols cal dir que la setmana abans de l’inici del Fòrum no es podia veure ni un sol cartell per la ciutat anunciant-lo, al contrari del què és habitual en aquest tipus d’esdeveniments, que solen promocionar-se especialment als barris i universitats locals. Els estudiants, que solen omplir les sales dels fòrums europeus o, com es va veure recentment, fòrums locals com el de Màlaga, quasi bé no es van deixar veure en els actes del FSMed, ni tan sols en els concerts gratuïts de divendres i dissabte a la nit. Tot i que les dates coincidissin amb els exàmens i el multitudinari festival Sonar, segurament uns quants centenar d’estudiants i joves activistes haurien assistit al FSMed si la informació hagués estat al carrer.
Primer pas cap al FSE a Barcelona?
En les últimes reunions del comitè internacional del FSE abans de Londres, es plantejava la possibilitat de que Barcelona pogués acollir la propera edició, que finalment serà a Atenes l’abril de 2006. Entre les raons per les que els activistes catalans i de l’Estat espanyol rebutjaven la proposta, hi havia la de la manca de preparació dels moviments socials de casa nostra. Passat el FSMed, ens podríem preguntar si ja estem preparats per organitzar un esdeveniment com el FSE.
L’organització del FSMed ha estat un procés esgotador per a molts dels activistes dels moviments socials catalans, i el fet que el gran gruix dels moviments organitzats no hagin pres part activa en el procés evidencia que encara no reunim les condicions necessàries per a poder acceptar un repte com aquest. A països com Itàlia, França o el Regne Unit –indrets on per ara s’han celebrat els FSE– existeixen grans organitzacions de l’esquerra amb capacitat suficient com per organitzar una trobada d’aquestes característiques. Pel contrari, l’esquerra anticapitalista i els moviments socials tant dels Països Catalans com de l’Estat espanyol, no destaquem per l’alt nombre d’activistes. La nostra és una esquerra més difosa, sense cap xarxa de moviments estable (tant l’MRG com la XMG han sofert grans decaigudes), i plantejar-se de nou l’organització d’un Fòrum internacional seria un daltabaix. Si una cosa ha evidenciat el FSMed és que els nostres moviments socials, tot i gaudir d’una relativa bona salut en el treball local i individual, encara no ha sabut crear entorns de treball comú ni definir projectes compartits de manera regular.
Aquesta experiència ens ha de servir per començar a crear marcs de treball més unitaris i estables en què tant l’esquerra anticapitalista i autònoma com el sindicalisme alternatiu i, si s’escau, part de l’esquerra institucional, puguem construir un veritable moviment anticapitalista similar als dels països mencionats a dalt. En aquest sentit, la lluita contra la precarietat i experiències com les del MayDay podrien prendre més importància i esdevenir punts de trobada habituals de tot el ventall de col·lectius, organitzacions o individus que d’una manera o altra s’identifiquen amb el moviment global. Convé perdre la vergonya política i sortir a la pista de ball tots junts.
Seguir construint i obrir les perspectives
Lluny de ser un fracàs, i tot i les evidents mancances, la primera edició del FSMed pot obrir les portes al reforç del moviment antiglobalització a territoris on fins ara era pràcticament desconegut. La confluència de lluites en un espai com aquest pot ser clau per, en un futur, construir resistències més fortes a l’imperialisme i la guerra, així com per reforçar les lluites de pobles com el palestí o el saharaui, que han vist els seus drets trepitjats durant dècades. Així mateix, el contacte entre activistes del Mediterrani occidental també és de gran importància per tal d’afrontar les polítiques liberalitzadores i les noves normatives en matèria agrícola, que afecten principalment als camperols d’aquesta àrea.
Al moment d’escriure aquest article desconec si el FSMed tindrà una segona edició, però en tot cas cal prendre nota i treballar per a què els errors de la primera edició no es repeteixin. Així mateix, cal intentar repetir la important participació dels països de l’Orient Mitjà i del poble saharaui, sense dubte un dels fets més positius de la trobada.
La iniciativa del FSMed és massa interessant com perquè les batzegades de la primera edició ens facin enrera. El Mediterrani és una àrea estratègica de gran importància per a les forces imperialistes i l’agenda neolliberal. Per a nosaltres, els activistes, també ha de ser-ho.
Endavant, doncs.
***
Sàhara: un repte pels moviments socials mediterranis.
Un dels moments més tensos del Fòrum Social Mediterrani (FSMed) fou quan un grup de marroquins seguidors del rei i dictador Mohamed VI va començar a increpar als nombrosos saharauis que amb els seves pancartes i crits reclamaven la independència del seu poble. Aquest fet, que segurament no està al marge de les recents tensions creades entre delegacions espanyoles i catalanes que s’han volgut desplaçar al territori per a buscar solucions al conflicte, va marcar el final dels debats i l’inici de la manifestació de dissabte a la tarda.
Un grup d’uns 25 homes amb banderes marroquines i pancartes amb la imatge de Mohamed VI va llançar consignes com “Viu o mort, Sàhara és del Marroc” o “Polissario assassí”. Els saharauis, que no van contestar les agressions verbals i van continuar el recorregut de la manifestació sense incidents, no es cansaven de cridar “Mohamed, capullo, el Sáhara no es tuyo”.
La important violència verbal dels contra manifestants marroquís i el fet que en tot moment estaven essent enregistrats per un periodista del règim va fer sospitar a l’organització del FSMed que es tractava d’una acció recolzada pel consulat o pel propi govern marroquí.
La important participació de la delegació saharaui al FSMed va evidenciar la passió d’aquest poble per a defensar els seus drets, i les seves intervencions al llarg dels tres dies de debats van configurar alguns dels moments més emotius i coloristes. Els crits de guerra de les dones saharauis, que personalment em recordaven als dels natius americans que resistien els colons europeus, van omplir les grans sales de la Fira de Barcelona d’esperança i esperit de lluita. Sense dubte, la independència del poble saharaui ha de ser un dels reptes pels moviments socials mediterranis, i en properes edicions s’hauria de plantejar la necessitat de reforçar aquesta lluita com a part del procés de democratització del nord d’Àfrica.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Opinió d'alguns participants al FSMed
Katerina Triantafillou, GrèciaQuè t’ha semblat el FSMed?
Em sembla que era una idea molt bona i necessària, que ens ajudarà a trencar amb la idea de que el Mediterrani és tan sols Europa. Cal veure que el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà també formen part d’aquesta àrea.
Hem de denunciar que hi ha hagut molts problemes amb els visats. Per exemple, un activista iraquià va ser arrestat a la frontera i en lloc seu ha vingut la seva dona a parlar.
A quins debats has estat?
He estat a un debat molt interessant sobre la mercantilització dels serveis públics a l’àrea mediterrània. Jo tinc la impressió de què tots ja coneixem que l’imperialisme, el capitalisme o la globalització són dolents tant pel nord com pel sud i els països pobres, però que el que cal és posar-nos a lluitar.
Us convidem a venir al Fòrum Social Europeu, que es celebrarà a Atenes el proper mes d’abril.
Què t’ha semblat el FSMed?
Cal dir que és positiu que hi hagi un Fòrum Social Mediterrani, i és molt positiu que hi hagi espais com els Fòrums Socials per a què la gent es trobi, i per a què activistes de diferents llocs, temàtiques o preocupacions, però amb el desig comú de canviar el món, es trobin en un lloc, discuteixin, comparteixin experiències i debateixin sobre temes que són polèmics dins el moviment anticapitalista. Tan sols aquest fet ja és positiu.
També és molt positiu que al tractar-se d’un Fòrum mediterrani hagi vingut gent del sud, que ha estat bastanta, i sobre tot gent d’Orient Mitjà, que és una zona on fins ara el moviment no havia tingut la oportunitat d’arribar. És interessant que aquests activistes puguin compartir la seva experiència amb els dels països més occidentals.
Penses que hi ha hagut una bona participació?
Hi ha qui diu que no hi ha gaire gent, però a mi em sembla que els Fòrums Socials d’aquestes característiques, que no són tan grans com els europeus o mundials, no crec que puguin tenir gaire més gent de la que tenim aquí. No conec les xifres exactes de participants, però no em sembla que hi hagi poca gent.
Ara bé, si que hi trobo un problema. Els Fòrums més regionals o locals, com podria ser aquest, es nodreixen principalment de la gent del lloc on es fa, i en aquest sentit hi ha hagut un problema de mobilització de la població local i catalana, ja que segurament no se n’ha fet prou difusió. Segurament hi ha molta gent que no sap ni que es fa el FSMed i que li hauria agradat venir.
No s’han penjat cartells, no s’ha fet difusió, no s’han fet xerrades de presentació, i les que s’han fet no han tingut suficient difusió.
Però tot i això no penso que el FSMed ha estat un fracàs, ja que aquestes són coses que s’han de fer pas a pas, i tenint en compte que és el primer Fòrum, a part del de l’Educació, que s’organitza a Barcelona. Potser amb aquesta experiència es podria organitzar el proper Fòrum Social Europeu a Barcelona, ja que s’ha vist que, més bé o més malament, tenim la capacitat per a fer-ho.
Que t’ha semblat el FSMed?
Em sembla molt important desenvolupar intercanvis entre el nord i el sud del mediterrani perquè tenim una història comú però arrel de l’Europa de Shengen, l’Europa liberal s’han tancat les fronteres, i els Fòrums Socials tenen la funció de reobrir aquestes fronteres i desenvolupar intercanvis entre els habitants del Mediterrani.